La Lluisa i els delinquents de Suissa
Feia uns quants dies que la Lluisa Cloissa tenia una questio pendent que no la deixava viure tranquil·la. La questio era la seguent:
Mentre en Raul Reina, el seu marit, treballava al torn diurn d'una fabrica de xocolata suissa i ella s'estava a casa i feia les feines de la llar, sola o be amb la seva veina, l'Eloisa Sauquer, que venia sovint a fer petar la xerrada perque gairebe mai no tenia res a fer, va rebre una trucada misteriosa.
La trucada es va repetir uns quants dies i sempre era la mateixa, començava amb un brogit immens que li eixordava l'oida, continuava amb un xiulet penetrant i empipador, despres se sentia una veu llunyana amb un fort accent estranger que deia el seguent: "Senyora, no s'amoini, no s'espanti, si fa allo que nosaltres li diem no li passara absolutament res; ara be, si no ho fa, provocara la seva ruina i la del seu marit. No li demanem cap heroicitat, pero no podem permetre cap mena de traicio. El dia tres a la tarda, exactament a les cinc de la tarda, vagi sola al parc de l'Oreneta amb un sarro ple de verdures de tota mena i joies per valor de tres milions de pessetes, amagades sota les verdures. Un home gran, amb una boina, l'hi prendra d'una estrebada". La Lluïsa i els delinqüents de Suïssa
Feia uns quants dies que la Lluïsa Cloïssa tenia una qüestió pendent que no la deixava viure tranquil·la. La qüestió era la següent:
Mentre en Raül Reïna, el seu marit, treballava al torn diürn d'una fàbrica de xocolata suïssa i ella s'estava a casa i feia les feines de la llar, sola o bé amb la seva veïna, l'Eloïsa Saüquer, que venia sovint a fer petar la xerrada perquè gairebé mai no tenia res a fer, va rebre una trucada misteriosa.
La trucada es va repetir uns quants dies i sempre era la mateixa, començava amb un brogit immens que li eixordava l'oïda, continuava amb un xiulet penetrant i empipador, després se sentia una veu llunyana amb un fort accent estranger que deia el següent: "Senyora, no s'amoïni, no s'espanti, si fa allò que nosaltres li diem no li passarà absolutament res; ara bé, si no ho fa, provocarà la seva ruïna i la del seu marit. No li demanem cap heroïcitat, però no podem permetre cap mena de traïció. El dia tres a la tarda, exactament a les cinc de la tarda, vagi sola al parc de l'Oreneta amb un sarró ple de verdures de tota mena i joies per valor de tres milions de pessetes, amagades sota les verdures. Un home gran, amb una boina, l'hi prendrà d'una estrebada". |