Regles d'accentuació
I. S'accentuen els mots aguts que acaben en alguna de les dotze terminacions:
- a, as
- e, es, en
- i, is, in (posat que la i NO sigui la segona vocal d'un diftong decreixent.)
- o, os
- u, us (posat que la u NO sigui la segona vocal d'un diftong decreixent.)
Ex.: demà, matalàs; mercè, francès, comprèn; camí vernís, esplín; carbó, saborós; oportú, abús.
II. S'accentuen els mots plans que no acaben en cap de les dites terminacions.
Ex.: àrab, rònec, àcid, pròleg, dèbil, àtom, cànem, diàfan, príncep, herbívor, inèdit, antídot, apèndix, anàveu, diguéssiu, tròlei.
III. S'accentuen tots els mots esdrúixols.
Ex.: ànima, època, mètode, física, màxima, brúixola, àrea; història, dèria, sèrie, ciència, gràcia, pèrdua, àrdua, perpètua, conspícua.
Per saber com hem d'accentuar una e o una o hem de tindre en compte la pronunciació.
En cas de dubte consulteu les recomanacions que hi ha a continuació:
| accent obert | accent tancat | |
|---|---|---|
| aguts | la majoria dels mots acabats en :-è, -ès, -èn cafè, ofès, aprèn, sorprèn... |
entén, pretén, tindré... accés, després, excés, congrés, només, també |
| plans | la majoria: cèntim, dèbil, cèrcol, pèsol... alguns infinitius: conèixer, estrènyer, vèncer... |
alguns infinitius: ésser, néixer, témer, créixer... algunes formes verbals: érem, diguérem, féssim.. |
| esdrúixols | gairebé tots: comèdia, ètica, matèria... |
alguns mots: cérvola, església, feréstega.. |
| accent obert | accent tancat | |
|---|---|---|
| aguts | alguns mots: això, allò, arròs, però, repòs, terròs... | la majoria: cançó, botó, atenció, camió, educació... |
| plans | la majoria: sòcol, lògic, mòbil, pròxim, pròleg... | alguns infinitius: córrer, recórrer.. algunes formes verbals: fórem, fóreu, fóssim... alguns mots: estómac, furóncol.. |
| esdrúixols | gairebé tots: còlera, còpia, crònica, òpera, història, memòria... |
alguns mots: fórmula, pólvora, tómbola, tórtora... |
